Escapada Barri Albaicín

Albaicín és el barri més antic i, alhora, és un dels barris més carismàtics de la ciutat; de fet, va ser la llavor del que és l'actual Granada. Vaig decidir dedicar-li el temps que fos necessari i em vaig documentar bé per no deixar-me res (recomano també fer una lectura al següent post per saber què veure a Albaicín). 

Tenia moltes ganes de visitar Granada. Tothom em parlava meravelles de l'Alhambra, el Generalife, la Catedral y la mítica Plaza Nueva. Sabia que eren visites obligades que no em podia saltar; però jo tenia Albaicín i Sacromonte com a prioritats.

Als seus orígens, el barri era musulmà. Al segle XI una dinastia hi va construir el seu palau reial amb temples islàmics; de fet, la Mezquita Mayor de la ciutat estava ubicada a Albaicín.  En l'època de màxim esplendor, hi va arribar a haver més de 30 mesquites; però amb la conquesta dels Reis Catòlics, les tornes van canviar. Els barris cristians van anar agafant protagonisme i Albaicín va quedar com lloc de residència dels musulmans, una mica apartats. Les mesquites van anar deixant pas a les esglésies i els musulmans van acabar abandonant la zona. Avui dia, és una mostra única de la barreja d'arquitectura dels dos mons.

Durant el domini musulmà es van construir cases luxoses amb frondosos jardins i horts. Son conegudes amb el nom de "cármenes". Molts d'ells s'han convertit en museus i restaurants. Uns dels més coneguts és el Carmen de la Victoria que pertany a la Universidad de Granada y el Carmen de los Mártires propietat del Ayuntamiento de Granada.

Albaicín està ubicat al turó de San Cristóbal i confronta amb el barri de Sacromonte. És un barri turístic i popular; però, tot i així, val la pena visitar-lo.

Vaig començar la visita a la Plaza del Mirador de San Nicolás, des d'on hi ha unes vistes magnífiques a l'Alhambra amb Sierra Nevada al fons. Diuen que és un dels millors llocs per gaudir la posta de sol doncs aquest s'amaga per darrera de l'Alhambra. 

Vist el punt més fort de tot el barri, cal caminar tranquil·lament pels carrers petits, estrets i plens d'història. A la Placeta del Abad hi ha restes de l'antiga Puerta de los Estandartes. Alguns carrers encara respecten els aljubs i altres estan farcits de restaurants i bars on es menja a preu molt raonable. Els aljubs son els elements més característics del barri. Sempre estaven associats a antigues mesquites per la pràctica de la ablució.

L'Iglesia Parroquial de Nuestro Salvador està construïda sobre l'antiga Mezquita Mayor. A dia d'avui encara es pot veure un pati, varies columnes i l'aljub. Només per la història que hi ha al darrera, ja val la pena la visita.

Una mica més allunyat però de visita igualment obligatòria, hi ha la Puerta de Elvira que era l'entrada tradicional a la ciutat de Granada. Actualment només conserva l'arc. 

Al 1994 va ser declarada "Patrimoni de la Humanitat" per la Unesco com ampliació del conjunt de l'Alhambra.

Hi ha molts restaurants al barri. Vaig anar a parar al "Casa Torcuato" seguint les recomanacions d'una persona local i hi vaig menjar bones tapes a bon preu!

L'hotel "Palacio de los Patos" és un oasi de tranquil·litat i exclusivitat al mig de la ciutat. Un 5 estrelles molt ben ubicat i amb un servei excel·lent. Reservar habitació aquí.

Una guia molt pràctica és la de Granada (GUIARAMA COMPACT - España); però si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!

Booking.com

La visita es pot fer en un dia.

Sense problemes.

Sense problemes.