Escapada Serra de Tramuntana

Sempre he dit que Mallorca té cops amagats.

És una illa fantàstica que, per la seva dimensió i riquesa en tot, no n'he tingut prou amb dues visites. Està plena de raconets amb encant que atrapen. Més la conec, més ganes tinc de tornar-hi.

Moltes vegades, quan descobrim un destí nou, ens limitem a anar als llocs més coneguts. Jo, concretament, vaig cometre el greu error (també era jove) de visitar les platges més conegudes i descobrir restaurants per fer sopars idíl·lics a tocar del mar. No em vaig ni plantejar descobrir l'autèntica Mallorca. A la meva segona visita a la illa i gràcies a un familiar meu que hi estava vivint, va ser quan vaig descobrir l'altre Mallorca. La que em va enamorar.

Aquesta excursió n'és un clar exemple.

La Serra de Tramuntana és la principal serra de les Illes Balears. Al Juny del 2011 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i realment s'ho mereix. És una columna de muntanyes de 90 kilòmetres de longitud que va de sud-oest a nord-oest. Té 9 cims per sobre dels 1.000 metres i ofereix uns penya-segats fascinants sobre el mar. Ofereix uns paratges increïbles.

Vaig començar la ruta a Valldemossa per recórrer la Ma-10 fins a Andratx passant per Banyalbufar i Estellencs . La carretera és realment espectacular. Les corbes i la incomoditat de la carretera son compensades amb les vistes fantàstiques als penya-segats de la Serra de Tramuntana.

Valldemossa és especial. Els carrers son estrets; només son per vianants. Les cases son de pedra i els comerços respecten l'entorn. Es respira història a cada edifici. Conserva un dels millors conjunts d'arquitectura tradicional de l'illa. Hi ha més gent de la que esperava trobar-hi, però tothom respecte la calma i el silenci. El seu màxim reclam turístic és la Cartoixa de Valldemossa (on hi va viure Chopin un hivern sencer). Data de 1399. La visita es fa en aquest ordre: església, claustre, farmàcia, jardins i finalment les habitacions.

Aquí s'agafa la Ma-10 direcció Banyalbufar. A la mateixa carretera i al mig del poble hi ha el "Cafè Bellavista". Atureu-vos i entreu. És un cafè molt normal. De fet, si no m'hi haguessin portat, jo no hagués entrat i m'hauria perdut les vistes impressionants al mar Mediterrani. Val la pena gaudir de la terrassa una estona. El poble és molt tranquil, inclús en temporada alta. Em va sorprendre molt com cultiven en aquells bancals en la verticalitat de les muntanyes.

A menys de 2 kilòmetres i seguint per la Ma-10, hi ha el Mirador o Atalaya de Ses Animes i la Torre del Verger. No tingueu cap dubte que aquí és on es pot gaudir d'una de les panoràmiques més maques de l'illa i, probablement, una de les millors postes de sol. A la torre es pot pujar per unes escales petites de ferro. Data del 1579 i forma part del sistema de torres de defensa que envolta la illa i que amaga moltes llegendes. La més popular és la que diu que les animes teixeixen unes xarxes invisibles per atrapar a qui s'apropi als voltants. I realment, atrapa!

Les vistes de la Serra de Tramuntana continuant per la Ma-10 direcció Andratx i passant per Estellencs son fantàstiques: penya-segats d'infart, boscos de pins i d'oliveres que arriben al mar, poblets que semblen autèntics miradors de la Mediterrània... Aquesta última població és petita i té platges de difícil accés; això ha aconseguit que s'hagi lliurat del boom de la construcció. Manté un encant especial.

Recomano fer l'excursió en moto. És més fàcil aparcar en cas que improviseu algun mirador vosaltres mateixos.

Una bona guia és Mallorca 3 (Guías de País Lonely Planet)

Booking.com

L'escapada es pot fer en un matí.

Sense problemes.