Escapada Glacera Jungfraujoch

Ningú pot marxar de Suïssa sense fer la clàssica excursió a la glacera "Jungfraujoch".

Hi ha dues coses que em van impressionar molt: una és el meravellós escenari que ens regala la natura en aquest raconet del món; i l'altre, la llarga i dura història que hi ha al darrera i que ens permet (a dia d'avui) gaudir d'aquest escenari.

Tot comença a finals del 1800. L'industrial suís Adolf Guyer-Zeller, en el transcurs d'una caminada, té una idea. Vol obrir un túnel a través de "l'Eiger" i el "Mönch" per construir un tren cremallera que porti a "Jungfrau". Tothom va recolzar el projecte i només un parell d'anys més tard van començar les obres. Es van contractar uns 100 obrers italians que dormien en barraques al peu de la muntanya i on un llit era compartit per tres. El trajecte, Kleine Scheidegg - Eigergletscher, es va construir amb pala, pic i força humana. La inauguració va ser només dos anys més tard.

Just quan es van començar a dinamitar el túnel és quan apareixen els problemes: mor Adolf Guyer-Zeller d'una pneumònia, 6 treballadors perden la vida en un accident laboral, vagues constants dels treballadors i acomiadaments per part de l'empresa. Els problemes econòmics s'agreugen, les obres s'aturen durant un parell d'anys i l'empresa acomiada a tots els treballadors.

El projecte pateix un canvi de focus. Es desestima arribar al cim del Jungfrau i es decideix conquerir el Jungfraujoch. Fita assolida al 1912.

Fins que no vaig conèixer la història, no vaig entendre que tothom parla del "Jungfrau" quan en realitat es refereixen al "Jungfraujoch".  Aquesta última és on arriba el tren cremallera i on hi ha el mirador.

Està ubicada a 3.454 metres d'alçada.

Només pel recorregut del tren, ja val la pena fer l'excursió. De Kleine Scheidegg a Jungfraujoch es va amb el tren vermell que porta el nom de Adolf Guyer-Zeller. Durant força estona, la boira no em va deixar veure res. Desprès, la llum dels primers raigs de sol il·luminant la blanquíssima neu de les muntanyes i veure els núvols per sobre, em van regalar tal espectacle a la vista que el trajecte se'm va fer súper curt. El recorregut des de Grindelwald fins Kleine Scheidegg es fa amb un tren groc que encaixa perfectament amb el meravellós paisatge: casetes de fusta al mig de camps verds i amb les muntanyes al fons.

Una vegada a dalt i ja superat el petit mareig per l'altitud, la pròpia glacera deixa sense paraules. Kilòmetres i kilòmetres de muntanyes amb neu. Gràcies a uns excursionistes que estaven escalant vaig ser conscient de la magnitud de tot plegat. L'ambient és súper fred i amb vent, però molt net alhora.

A la terrassa "Sphinx", que està ubicada a 3.571 metres d'alçada, s'hi arriba gràcies a l'ascensor més ràpid de Suïssa. Només necessita 27 segons per pujar al fantàstic observatori, que és un dels punts més visitats. Des d'aquí es veu la glacera "Aletsch", al sud, el "Mönch" i "l'Eiger" al nord-oest i al sud-est el "Jungfrau".

El que més em va impressionar: la plana del Glaciar.

Visita obligada.

L'escapada es pot fer en un matí ben aprofitat.
Aconsello agafar el tren ben aviat al matí (jo el vaig agafar al voltant de les 07h). Els primers raigs de sol li donen una llum especial.

Sense problemes.