Antirestaurant “La Isabela”

"Relájate y disfruta".  Així em va rebre el xef-propietari Eduardo Moreno, parlant en veu baixa, a la porxada de la seva hacienda que enamora només veure-la. Elegant, impecablement restaurada i molt tranquil·la... És com un oasi dins la sorollosa i moguda Caracas.

No és un restaurant com qualsevol altre. De fet, ell mateix el defineix com un antirestaurant (no té carta, ni begudes, ni cafès) i la paraula "clandestinitat" -com a sinònim de llibertat- surt força sovint a la conversa. Jo ho definiria com a experiència gastronòmica. Experiència que, entre la casa i el menjar, fa que surtis del tot captivada.

Cada dilluns dissenya un menú tancat que envia per sms i mail, el preu del qual varia en funció dels productes que utilitza. El secret és arribar a un grup mínim de 12 persones contactades via mòbil; és només aleshores quan ell mateix facilita l'adreça i es dona per confirmat el sopar.

Cadascú s'ha de portar la seva pròpia ampolla de vi, whisky (molts veneçolans sovint sopen amb whisky) o qualsevol beguda que es desitgi. A diferència d'altres restaurants de Venezuela, aquí no es cobra per obrir les ampolles.

Els pasapalos, que és el que nosaltres anomenem "aperitiu", son servits al jardí i a la deliciosa porxada. El menú, en canvi, es servit dins de la casa en taules impecablement preparades. L'Eduardo s'acosta per explicar cadascun dels plats. Ho fa amb tanta delicadesa i passió que costa esperar a que marxi per provar-los! També disposa de salons privats per grups grans. Només es pot contactar amb ells a través del formulari de la seva web.

El menú és temàtic. Cada setmana el dedica a un país diferent. A mi em va apropar el Perú al paladar.

Pasapalos:

• Ceviche de vieires i cebes en escabetx - de pecat! Per mi, és un dels plats estrella. L'escabetx li dona el punt diferencial.
• Ceviche clàssic - hi ha ceviches i ceviches i després està aquest.
• Tiradito nikkei de tonyina i cogombres - tremendo! Aquí no puc ser massa objectiva: tots els productes que utilitza per aquest plat m'encanten!
• Tiradito de reig amb quadrets de celery i codony - contrast interessant de dolç-salat.
• Tiradito de salmó amb llet de coco i sal de tòfones - barreja sorprenent que hauria repetit...
• Tostones amb salsa de cacauet i rocoto - una altre mostra de que l'Eduardo fa els plats diferents. Mai havia provat els tostones amb salsa de cacauet. Elegant.
• Moniato a la taronja.
• Papas a la huancaína.
• Yuquita fregida amb salsa d'ají groc, crema agra i estragó - la iuca és una de les meves debilitats...
• Pop a l'olivera - un altre plat de pecat! Deliciós.
• Sanguche de botifarra: pa farcit amb pernil del país amb ají, cogombre i salsa criolla.

Plats:

• Llardons de calamars amb crema d'ají groc i ous de peix volador - un altre dels plats estrella. Fregit impecable i gustosíssim.
• Causa de llagostins, pebrots, alvocat i pesto d'olives peruanes i coriandre - per plorar de gust! Tremenda barreja. El pesto, finíssim, li dona punt ideal al plat.
• Crema de blat de moro i anticucho de foie gras - un altre dels plats estrella. Sorprenent contrast... hauríeu barrejat el blat de moro amb el foie? Jo mai i, en canvi, aquest plat em va enganxar.
• Llom de vedella macerat amb espècies al buit, daus de tomàquet, ceba morada i pebrot vermell saltat amb soja i vinagre de gerds, i papitas - plat gustosíssim. La vedella molt tendre i les patates cruixents encaixen impecablement amb la resta d'acompanyament.

Postres:

• Sorbet sorpresa - com pica!
• Arròs amb llet cremós amb toping d'arequipe.

L'Eduardo és atrevit. Juga amb els contrasts de gustos i de textures. Barreja dolç amb salat. Arrisca però sempre amb elegància.

No ha estat una nit qualsevol. La Isabela és un must per tots aquells que estigueu a Caracas uns dies. El millor restaurant de Venezuela.