Restaurant “Ca la Quica Castaño”

És molt difícil transmetre en un post el que vaig sentir durant la meva primera visita a "Ca la Quica". Ho resumiré ràpid: és un dels meus top-5. Dit això, crec que ja em serà més fàcil continuar escrivint.

Pots passar per davant sense veure'l. L'entrada és discreta. Està ubicat en un carrer petit i amagat. Suposo que és part del seu encant, alhora que un gran inconvenient... més que res per la quantitat de gent que es perdrà la oportunitat de conèixer tremenda joia gastronòmica.

Una vegada dins, el temps s'atura. Estàs a gust. No tens pressa.

Ubicat a la planta baixa d'una casa que data del s.XIX. Sis estances, totes acollidores i amb el seu encant. N'hi ha dues que son les més grans; amb 3 ó 4 taules cada una d'elles. Parets de pedra, taules de fusta i quadres moderns a les parets. Les altres 4 tenen un caire més privat. Menys una, la resta estan envoltades d'ampolles. La de la bodega és fantàstica: taula llarga amb bigues de fusta al sostre i els vins de la carta exposats pels laterals. El Pau fa una petita explicació per cada raconet del restaurant que fa que encara li agafis més simpatia al lloc. Per tot arreu es respira la importància que li donen al vi.

Em va encisar la passió amb la que el Toni (xef i ànima de tot plegat) i el Pau (les sales son seves) viuen la gastronomia.

Tipus: ells es defineixen com cuina sincera i respectuosa amb les matèries primes. Jo la definiria com cuina d'autor molt honesta i d'altíssima qualitat. Varem tenir la oportunitat de provar:

• Calçot en tempura - hi ha tempures i tempures... i després hi ha la de la Quica! Única.
• Foie mi-cuit d'ànec amb cobertura de poma caramel.litzada - la capa gruixudeta de la poma caramel.litzada és una autèntica delícia barrejada amb el foie. Un dels plats estrella.
• Amanida de tataki de tonyina amb xips de yuca i alvocat - refrescant i exquisida alhora. Els cítrics li donen un toc especial. Fa pena trencar tremenda obra d'art.
• Bacallà confitat amb romesco deconstruit - plat fi i el.legant. Molt gustós.
• Amanida amb formatge de cabra la bauma, coca de full, melmelada de figues i vinagreta de romaní.
• Fals ravioli de vieires, cors de carxofa i cansalada de gla - dels millors plats que he provat mai. Sensacional. La cansalada li dona el toc de disseny al plat... Sé que tornaré a menjar-lo. Contrast de gustos que em va enganxar.
• Calamarsets a la planxa, cansalada de gla i pèsols picants - deliciós el brou a on reposaven els tres ingredients i sensacional el punt de cocció de tots els productes.
• Llom de cabirol amb salsa de ratafia i castanyes - molt tendre i gustós. Genial idea la d'afegir-hi els gerds.
• Pa de pessic de llimona i alfàbrega amb gerds i crema - plat bonic, alhora que deliciós. Una petita obra d'art que fa tristor trencar.
• Trufa de xocolata en tempura sobre crema de mascarpone - no vaig plorar per educació! Impressionant.

Gràcies, Toni, per deixar-nos conèixer tremenda joia de la gastronomia catalana.

A fóra hi ha una terrassa, anomenada "485", amb servei de restaurant més informal (tipus tapes), on la curiositat més gran és que el terra és de sorra de platja.