Escapada Casa Terrades o Casa de les Punxes

Tots sabem que és un dels reclams turístics més importants de Barcelona; de fet, és un dels edificis més fotografiats de la ciutat. Però el que molts no saben és que a l'estiu del 2016 (i només fins el 2020) es van obrir les portes al públic, per primera vegada a la història, permetent així l'accés a l'interior. I jo vaig tenir el privilegi de poder visitar-la! 

Bartomeu Terradas va ser un reconegut industrial tèxtil casat amb la sabadellenca Àngela Brutau amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Àngela. Va ser el fill qui va encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch una casa per cada una de les seves germanes en un mateix edifici. El terreny tenia forma irregular amb sis cantonades que coincidien amb les interseccions dels tres carrers i que es van coronar amb sis torres punxegudes que donen el nom popular de la "Casa de les Punxes".

El disseny de l'edifici s'inspira en el castell de Neuschwanstein a Baviera (Alemanya). La façana principal es va ubicar a la l'Avinguda Diagonal i de cara a Passeig de Gràcia. Aquesta era la millor manera que tenia la família Terradas per mostrar la seva sumptuositat i, per tant, el seu estatus social (tal i com feien totes les famílies burgeses a la ciutat comtal).

Aquest espectacular edifici és un dels més emblemàtics de Barcelona i de Catalunya. Al 1975 va ser declarat monument històric nacional. Actualment, és de propietat privada. No es pot visitar, però sí que es pot llogar per coworking o organitzar esdeveniments privats. Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització d'un esdeveniment, no dubteu en enviar-me un mail!

A la façana hi ha molts simbolismes. Recomano que us atureu a observar-los: obsessió per la naturalesa, distintius de cadascuna de les propietàries (àngels, roses, inicials...), etc. Per altre banda, hi ha un evident trencament de tradició arquitectònica amb la utilització del ferro.

El terrat és un espai diàfan amb una superfície de més de 600 m2, on als laterals hi ha les torres. La torre més gran, situada a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb el carrer Rosselló, té tres nivells i ofereix una vista privilegiada de la ciutat.

Vaig sortir de la visita encantada perquè em va permetre conèixer una mica millor la història de la burgesia de la meva ciutat; que, en definitiva, va ser la major impulsora del modernisme català.

Molt a prop hi ha un restaurant que m'encanta! Al Molino de Pez ofereixen bon producte cuinat a la brasa.

Sense problemes.