Escapada Procida

Qui no ha aprofitat la visita a la meravellosa Nàpols per fer una escapada ràpida a la romàntica Capri? Jo ho he fet i, realment, val molt la pena. Però, com sempre, tenim certa tendència a fer el que fa la majoria i sovint ens costa aventurar-nos a descobrir paratges no tan famosos i que son tan o més fantàstics.

Aquest és el cas de la desconeguda Procida. És una petita illa que està molt a prop de Nàpols i a tocar de Ischia. A mi em va enamorar.

El vaixell arriba a la Marina di Procida. És un port amb un encant especial. Sembla que s'hi hagi aturat el temps. Edificis no massa alts de colors variats i amb un punt decadent decoren de forma inigualable la meravellosa Via Roma (el que aquí coneixem per passeig marítim). Aquest port tan encantador s'ha de caminar sense pressa. Les terrasses dels restaurants es distribueixen una al costat de l'altre just davant de les barques. Hi ha molta vida i molta gent, però l'ambient que es respira és tranquil. Un dels punts emblemàtics del port és la Parrocchia Maria della Pietá. Està col·locada estratègicament al mig del passeig i just al punt més entrat al mar. Li vaig donar un significat protector.

Davant de la Parrocchia hi ha un carrer estret anomenat Via Vittorio Emanuele. El temps continua aturat. Hi ha moltes cases i algun comerç. Totes les portes son obertes. De seguida s'arriba a una bifurcació a la que s'ha d'agafar el trencall de l'esquerra (Via Principe Umberto). A pocs metres hi ha la Piazza dei Martiri; que, a part de tenir un encant especial, també te el Santuario Santa Maria della Grazie Incoronata. Envoltant l'església i agafant el carrer Salita Castello, en direcció la presó (Ex Carcere di Procida), es comença a gaudir de les millors vistes panoràmiques de la illa. Casetes de colors, barques de pescadors, el mar transparent i l'imponent església em van fer perdre la noció del temps només observant des de la distància. Recomano tenir paciència i continuar caminant fins el mirador. Val la pena. Les vistes a la Marina Corricella son fantàstiques.

Arribar a la presó impressiona una mica. Em va sorprendre que, per una banda, posin cartells informatius de que allà s'hi va rodar la pel·lícula "El cartero" (Pablo Neruda) i, per l'altre, permetin el deteriorament i abandonament de les instal·lacions. Em va semblar una falsa campanya de màrqueting. Em vaig apropar a la presó per visitar-la i no vaig trobar cap porta oberta, ni tan sols informació dels horaris de les visites. De fet, encara ara no se si es visita. Direcció l'Abbazzia San Michele Arcangelo hi ha raconets molt autèntics.

Tiro enrere per baixar a la Marina Corricella: el millor de l'excursió! És un port encara més petit que l'anterior amb casetes de colors més cuidades. Les barques i les xarxes dels pescadors son els protagonistes indiscutibles de l'escenari. Roba estesa, restaurants i bicicletes. Res més. Fantàstic. Recomano que es reservi taula abans d'arribar a la illa. El nombre de visitants és massa gran pel nombre de restaurants i les cues per fer un àpat son eternes. D'aquest port no puc dir res més que: viviu-lo!

Em vaig allotjar al Bed & Breakfast "Dimora San Felice" al centre de Nàpols. Completament reformat i molt ben ubicat.

Procida ha estat un descobriment bestial. Ningú me n'havia parlat i és una de les illes més boniques que he vist mai. Visita obligada si es visita Nàpols.

No dubteu en enviar-me un mail si necessiteu ajuda en l'organització!

Si voleu marxar a Itàlia amb la targeta SIM ja comprada, la podeu sol·licitar a Holafly i obtindreu un 5% de descompte per venir de Raconets!

Si es vol visitar la illa sencera amb calma, calen un parell de díes.
Si només es vol veure la zona més pintoresca (ubicada al nord-est) amb un sol día (ben aprofitat) n'hi ha prou.

Sense problemes.