Escapada Convent de Sant Salvador

Estava allotjada al meravellós hotel "Les Capçades" i tenia ganes de fer alguna excursió. Necessitava tenir contacte amb la terra, viure-la de ben a prop però sense complicar-me massa. Em van recomanar la visita al Convent de Sant Salvador i caminar fins el cim de la muntanya de Santa Bárbara.

Vaig arribar al convent amb el cotxe. La mateixa carretera ja regala unes vistes fantàstiques d'Horta de Sant Joan. Deixeu el cotxe al pàrquing del convent i prepareu-vos per gaudir d'història i natura alhora.

Anar de forma improvisada, a vegades, dona algun disgust. I això és el que em va passar a mi. El convent estava tancat i només el vaig poder veure per fora. De totes formes, no em preocupa. Em vaig enamorar tant d'Horta de Sant Joan i dels seus voltants que sé que hi tornaré.

El nom oficial és Convent de la Mare de Déu del Àngels; però és més conegut popularment amb el nom de Convent de Sant Salvador per l'estada que hi va fer el frare franciscà a mitjans de segle.

L'església, que és d'estil gòtic d'origen templer i que data dels segles XIII-XIV, es conserva sencera. En canvi, el convent, que és renaixentista de l'ordre de Sant Francesc dels segles XVI-XVII, està en ruïnes. En definitiva, és un conjunt arquitectònic, al peu de la Muntanya de Santa Bàrbara i disposat al voltant d'un claustre renaixentista, que val molt la pena visitar. El 1985 el conjunt de muntanya i convent van ser declarats bé cultural d'interès nacional.

Història, cultura i natura conviuen en aquest raconet sense gaires turistes per la zona. Excepte una família que anava (com jo) amb la càmera a la mà, la resta de gent que em vaig creuar era gent del poble que feien senderisme.

Una vegada he donat tota la volta al recinte, agafo el camí que surt a ma esquerra i segueixo per la cara nord de la muntanya. Hi ha indicacions cap a la Cova de Sant Salvador, ermites i cim. El caminet, que va resseguint les altes roques de la paret del conglomerat, es va endinsant cap a la muntanya però sempre amb la referència del poble a la distància. Pel camí es veuen antigues ermites repartides per la muntanya on residien antigament frares.

No deixeu de gaudir de les meravelloses vistes, però sempre estigueu pendent del terra. Jo em vaig trobar una serp a pocs centímetres dels meus peus!

Passats 25 minuts ja vaig arribar a la Cova de Sant Salvador. És molt petita. Hi ha una imatge del sant tancada entre reixes i farcida de flors. La llegenda explica que ell va fer brollar aigua de la font. A partir d'aquí, comença una pujada que porta a les Ruïnes de Sant Antoni, a les ruïnes de l'antiga Capella de Santa Bàrbara i a la creu de ferro. Jo no vaig arribar a cap d'aquests tres últims punts. A la cova ja vaig desfer el camí fet per arribar puntual al meu esperat dinar al restaurant "Miralles".

Si podeu, al replà de la cova, invertiu uns minuts gaudint de les vistes, del silenci i de la soledat.

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail.

Vaig estar una mica més d'una hora per veure el conjunt del Convent i fer la caminada fins la cova (anar i tornar). Però em va mancar temps per arribar fins al cim.

Sense problemes, però s'han de vigilar.

Sense problemes.