Escapada Lanzarote i La Graciosa

Vaig agafar l'avió cap a Lanzarote un 27 de Desembre a mig matí. Arribava a l'hotel "H10 Rubicón Palace" de Playa Blanca cap a les 15h. Vaig picotejar alguna cosa ràpida i de seguida ja estava dins del cotxe. Volia aprofitar la tarda.

La carretera LZ-2 és una de les principals. Uneix Playa Blanca amb Arrecife (i Aeroport). Des de Playa Blanca, amb nomes 10 minuts de trajecte ja s'arriba a les Salinas de Janubio. Abans d'arribar, hi ha un mirador a mà esquerra. L'aparcament és molt gran. Val la pena aturar-se per gaudir de les millors vistes de les salines. És un dels punts més singulars i amb més tradició de la illa. S'hi elabora sal des de 1895! La recol·lecció de la sal es fa entre la primavera i a principis de la tardor, doncs és la època de més insolació i menys risc de pluja. Això ajuda al procés de cristal·lització. Per la època que vaig anar jo, no vaig tenir la oportunitat de veure-ho. Hi ha visites guiades on expliquen tot el procés.

Pocs metres més endavant hi ha un trencall cap a El Golfo. Envoltar les salines i continuar per la carretera LZ-703. En el moment en que es deixen de veure les salines, hi ha un dels paisatges més espectaculars de la illa. S'ha de deixar el cotxe al mirador que hi ha a mà esquerra; però, per mi, les vistes estan a la dreta (direcció interior i no cap al mar). Moltes pedres volcàniques de color fosc ocupen kilòmetres d'extensió i, al fons, les muntanyes. Meravellós!

A només 3 minuts en cotxe, ja s'arriba a Los Hervideros. És un espai natural format per penya-segats i coves. Si es té temps suficient per escollir, és recomanable anar-hi quan hi ha mala mar. És llavors quan el mar "hierve", colpeja les coves i aixeca núvols d'aigua. Jo no ho vaig veure tan espectacular. Les onades entraven a les coves i tornaven sortir amb força; però sense aixecar escuma. L'entrada és gratuïta.

A menys de 10 minuts en cotxe i continuant per la LZ-703, ja s'arriba a El Golfo. Aquest petit poble, que aviat està vist, és una de les visites obligades de la illa. És meravellós. Només arribar, hi ha un restaurant anomenat "Siroco" amb un pàrquing bastant gran. Deixar el cotxe aquí i caminar pel caminet que hi ha a mà esquerra. Aquest caminet porta al Lago Verde. Jo no hi vaig arribar perquè se'm va fer de nit; però vaig gaudir d'una posta de sol preciosa a la primera platja que em vaig trobar. És una platja de sorra volcànica negra amb quatre barques mal posades a sobre de la sorra i muntanyes de terra vermellosa al costat. Un paisatge verge i ben diferent al que estem acostumats. El poble de El Golfo em va agradar tant passejar-lo de nit que hi vaig tornar de dia. És petit, tranquil i molt autèntic. Casetes blanques rústiques i restaurants casolans a cada cantonada.

El segon dia a la illa tocava anar a veure el Parc National de Timanfaya.

És el major reclam turístic i no me'l podia saltar. Vaig agafar la LZ-2 des de Playa Blanca fins a Yaiza i la LZ-67 de Yaiza cap a Tinajo. Més o menys a mig camí ja hi ha el trencall a mà esquerra on ja es poden veure les Montañas de Fuego. És l'únic parc nacional de caràcter geològic; de fet, és el resultat de les erupcions volcàniques dels 1720, 1736 i 1824. El paisatge és realment espectacular. Terreny feréstec i verge que està farcit de volcans. Un entorn únic. He de dir, a mode de crítica, que tot el que em va enamorar l'escenari natural, m'ho va espatllar la manera en que ho tenen organitzat. La única manera de visitar el parc és fer la ruta de 14 kilòmetres amb autobusos enormes i tancats. Fan un parell d'aturades a la ruta, però no es pot ni sortir a fer fotos, ni a veure el paisatge sense un vidre pel mig. Penso que haurien de canviar la manera en que es fa la visita. Al finalitzar la ruta amb autobús, al Islote de Hilario que està al costat mateix del pàrquing, es fan demostracions d'algunes anomalies geotèrmiques com que la vegetació es crema a l'introduir-la a pocs metres de profunditat o com l'aigua surt disparada com un guèiser. Per acabar la visita, es pot fer la ruta amb camell al Echadero de los Camellos. També està molt preparat pel turisme, però és divertit...

Al migdia no vaig perdonar un dinaret al restaurant "Bogavante" de El Golfo. Ja he dit que aquest poble em va enamorar. El lloc és senzill, però té un encant especial. Està a primera línia de mar i es menja peixet fresc molt bo. Les gambes salades, els calamars amb papas arrugás i el peix al forn estan boníssims.

Just després de dinar, a les 15h vaig començar una ruta amb quads amb "Rent a Quad Lanzarote". Teòricament havia de durar un parell d'hores; però entre les explicacions històrico-culturals, el tast del vi, que jo vaig ser una mica maldestre amb el quad al principi i que el guia es va enrotllar molt, la ruta es va allargar al doble! Vàrem anar des de Playa Blanca fins la "Bodega La Geria" per una carretera asfaltada secundària. La visita és espectacular. Veure com cultiven les vinyes als forats fets a les cendres volcàniques em va deixar fora de joc! Els forats arriben a tenir uns 8 metres de diàmetre i estan envoltats de petits murs de pedres per protegir-ho del vent. Com hi vaig anar amb l'empresa de quads, l'explicació de la bodega me la va fer ell mateix; però si es va per lliure es pot contractar una visita guiada. Per acabar, ens van deixar tastar el vi sec i el dolç. Una experiència molt maca. Vàrem continuar la ruta cap a Tegoyo, Conil y Tías. Aquí ja vàrem començar a fer ruta per camins de muntanya fins arribar a un turó que hi ha al costat del Lanzarote Golf i des d'on hi vistes meravelloses de Puerto del Carmen. Vàrem tornar a Playa Blanca per camins de muntanya quan el sol ja començava a baixar gaudint de moments xulíssims.

L'últim dia i com no podia ser d'una altre manera, el vaig passar a La Graciosa.

Hi ha una hora i quart en cotxe des de Playa Blanca (per les carreteres principals LZ-2 i LZ-1) fins Orzola que és on surten els vaixells cap a La Graciosa. Al port d'Orzola em van indicar un pàrquing per deixar el cotxe tot el dia i sense cap cost. Al mateix port hi ha diferents companyies que fan el trajecte cap a La Graciosa. Jo, per conveniències d'horari, vaig anar amb "Biosfera Express". En 20 minuts vaig arribar a la illa. L'aproximació per mar ja deixa clar que el lloc és especial. Un poblet blanc destaca entre el blau del mar i el marró de la muntanya gegant del darrera. Per sort, han mantingut l'autenticitat i la genuïnitat de la illa. No hi ha botigues per turistes ni restaurants massificats amb cartells de "Sangría Fría" com a reclam. Allunyeu-vos del port i camineu pel mig del poble. Els carrers no estan asfaltats; de fet, son de sorra de la platja. Les cases estan molt ben cuidades i tenen les portes i finestres de color blau. Aquella tranquil·litat em va enamorar. M'hi hagués passat una temporadeta per descobrir la vida de la illa més enllà de La Caleta del Sebo. Vaig estar una estona gaudint de la platja. L'aigua és molt transparent i congelada alhora. Vaig aprofitar per picotejar alguna cosa al restaurat "Girasol" i vaig agafar el ferry de tornada.

Abans de tornar cap a l'hotel i tenint en compte que l'endemà ja marxava, havia d'escollir entre la "Cueva de los Verdes" i los "Jameos del Agua". Vaig estar dubtant molt; però al final em vaig decantar per l'escenari més natural i, òbviament, va ser la "Cueva de los Verdes". Es va crear per l'activitat del Volcán de la Corona. Va ser utilitzada com amagatall de la població front els atacs dels pirates que venien del nord d'Àfrica durant els segles XVI i XVII. Al segle XIX es va convertir en visita obligada per viatgers i científics. La visita té una sorpresa xulíssima que no explicaré!

Lanzarote em va sorprendre i enamorar molt.

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!

Depèn de com es vulgui conèixer l'illa.
Per veure el més imprescindible, amb 4 dies n'hi ha prou.

Sense problemes.

Sense problemes.