El 2022 és un dels anys que més quieta he estat; però, en canvi, difícilment l’oblidaré.
Ha estat un any intens. Totes les escapades han estat especials per la gent amb la que he compartit; però Etiòpia s’ha emportat el podi en molts sentits!
Vaig estrenar les escapades del 2022 amb un cap de setmana al Maig a Mallorca. Feia molts anys que no hi anava i en tenia moltes ganes. Vaig anar amb família a casa d’una amiga per compartir moments amb ella. L’objectiu no era conèixer la illa i, en canvi, em van ensenyar la part més autèntica. Estàvem al nord-est, a prop d’Artà, al mig del camp i sense soroll ni turistes. Esmorzar una truita feta amb els ous collits el mateix dia, és un privilegi. Destaco la visita a Aubocassa. És una possessió mallorquina on història i explotació agrària van de la mà de manera exemplar. Visitar els camps d’olives i acabar amb un tast d’olis, no té preu!
Els que em coneixeu sabeu la passió que tinc per Menorca. Hi vaig estar quatre dies al Juny i quinze més al Juliol. És la meva segona casa. Més la conec, més m’al·lucina. Vaig repetir destins que ja coneixia com la Pedrera de Santa Ponça, les caletes de Binisafua com Es Caló Blanc o la mateixa platja de Binisafua, la meravellosa Biniparratx, la tranquil·la Cala Teulera, el camí de cavalls de la costa sud, les pomades al Som Sis, la posta de sol a Cavalleria; però també estic contenta d’haver conegut coses noves.
Haver conegut als Brothers of Soul Menorca al Tiffanys ha marcat un abans i un després a les meves nits menorquines. Deixant a banda les festes familiars a Binibeca, no recordo haver ballat tant a la illa des de la juventut! Per altre banda, em va encantar poder estar sols, a ple Juliol, a un parell de raconets de Els Escullots, raconet que desconeixia. Paisatge verge i solitari. Tampoc havia vist mai, des del mar, la processó de barques de Santa Carme al port de Maó i tampoc havia fet un delivery nocturn per mar! Recollir les pizzes de La Bahia de Biniancolla per menjar-les a alta mar veient la posta de sol és una experiència insuperable. Ah! i em va encantar conèixer Es Forn Nou de Sant Climent! Després de cinquanta anys anant a la illa, és gratificant com encara em sorprèn i no segueixo explicant que sinó no em quedarà res per les publicacions!
A mitjans d’Octubre vaig anar un cap de setmana a Madrid. Anàvem les set amigues del col·legi a celebrar l’aniversari. Era una escapada que esperava amb molta il·lusió; però mai havíem viatjat juntes; de fet, jo mai havia compartit més d’un sopar/dinar amb elles. I ja sabem tots que compartir 24 hores té el seu risc. Doncs res, va ser BRUTAL. Vam veure quatre coses de la ciutat, però vam riure com mai. Des d’aquí vull agrair al restaurant Aurora per arrancar-nos a ballar la primera nit i fer que no podéssim parar fins arribar a Barcelona… tot i que el mèrit va ser nostre doncs a l’Ave ja la vam liar! La nostre actitud desbordava. Per cert, gran descobriment els esmorzars a las Hermanas Arce. Bon producte en un lloc diferent! Nenes… cap de setmana difícil de superar!
Els nervis es concentraven a finals d’Octubre, doncs venia el viatge de l’any: Etiòpia. La idea inicial era visitar el nord i el sud; però el no haver tractat de pau del nord, ens va obligar a limitar-nos al sud. Vam començar la ruta, amb cotxe, a Arba Minch i vam acabar a Jinka visitant els Konso, la tribu Ari, els Mursi, els Hamer, els meus preferits Karo i els Nyangatom. Com he explicat al podcast, ha estat el viatge més dur que he fet mai. Dur emocional i físicament. Emocionalment perquè, dels països que he visitat, aquest és el més desfavorable o necessitat. Veure als nens plorant quan els hi donava un llapis, trenca per dins. Creieu-me. Em van dir que només feia deu anys que estava oficialment obert al turisme i, com a conseqüència, quasi no hi ha infraestructures preparades. Aquesta és la part dura físicament. No tenir hotels en condicions també em va costar. És un país que s’ha de visitar sent conscients d’on es va. Em va marcar un abans i un després.
A mitjans de Novembre vaig tenir el viatge anual de cosines. Vam anar 10 a passar un cap de setmana a Amsterdam. El primer que vam fer és anar a veure el Red Light District de nit. Tinc sentiments contraposats amb aquest tema. L’endemà i amb un dia preciós, vam llogar bicicletes per recórrer la ciutat. Vaig provar un dels pastissos de poma més bons que he provat mai, un cafè deliciós, vaig veure bicicletes rovellades recuperades del fons dels canals, les cases torçades, les patates amb formatge em van durar un mili-minut i els musclos també amb formatge van ser un descobriment total! Gràcies Rafa i Bea per ser tan bons amfitrions i ensenyar-nos el millor d’Amsterdam.
Aquest any tots els viatges han estat molt emotius.
Deixa una resposta